Rememòria d'Ernest Lluch : un apropament; una persona irrepetible / Josep Vicente, Rosa Congost
Vicente, Josep


En: Revista de Girona. Girona. Any 47, núm. 207 (juliol-agost 2001), p. 30-37 : il. (Tribut) 
Notes.

Lluch : il·lustrat contra l'essencialisme / per Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 731 (novembre 2020), p. 16-19 : il.

Ernest Lluch. Biografia d'un intel·lectual agitador / [ressenya de:] Joan Armangué Ribas
Armangué i Ribas, Joan


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 50 (2019) , p. 266-268 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Esculies i Serrat, Joan. Ernest Lluch. Biografia d'un intel·lectual agitador / Joan Esculies Serrat. Barcelona : RBA La Magrana, 2018

Ernest Lluch : biografia d'un intel·lectual agitador / Joan Esculies Serrat
Esculies i Serrat, Joan


Barcelona : RBA La Magrana, 2018
461 p., 32 làm. : il. ; 24 cm (Orígens, 225) 
Premi Gaziel de Biografies i Memòries 2018.
ISBN 9788482648439

Ernest Lluch (1937-2000) és encara avui, gairebé vint anys després del seu assassinat pel terrorisme d'ETA, una de les figures més estimades i recordades de la nostra història contemporània. Economista, historiador, diputat en els anys de la Transició, ministre de Sanitat i Consum del primer govern socialista, rector de la Universitat Menéndez y Pelayo, melòman, atleta, apassionat del futbol, del Barça i de la Reial Societat, columnista, tertulià, professor d'universitat i, sobretot, pare de tres filles, va tenir múltiples facetes i interessos inabastables. Persona oberta al coneixement, la curiositat, la tolerància i la vida, mai no va renunciar a cap debat, ja que entenia la controvèrsia com l'oportunitat d'entendre les raons de l'altre. Les successives i variades vides d'aquest intel·lectual a qui agradava agitar, conversar, i debatre per convèncer i deixar- se convèncer, el van dur per quatre grans geografies peninsulars, Catalunya, el País Valencià, Madrid i el Nord (Santander i Sant Sebastià). Totes elles es recorren en aquesta biografia, minuciosa en els detalls i alhora de visió panoràmica, resultat d'un llarg i rigorós treball de documentació i de més de seixanta entrevistes a personatges que van compartir molts moments de la vida d'Ernest Lluch. La seva lectura ens permet també aprofundir en la història d'unes Espanyes que Lluch va imaginar en les quals tothom, des de la diversitat i respecte mutu, s'hi podria sentir còmode. (Editorial).

Ernest Lluch : vida i obra [Fitxer informàtic] / Oriol Martínez i Peiruza ; [dirigida per: Josep M. Solé i Sabaté]
Martínez i Peiruza, Oriol


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018
Dirigida per: Solé i Sabaté, Josep M. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2018
1 recurs electrònic (628 p.)
ISBN 9788449079504

La tesi doctoral Ernest Lluch. Vida i Obra té com a objectiu explicar i interpretar, de manera detallada, totes les actuacions que tingué Ernest Lluch des de que va néixer -el 21 de gener de 1937- fins que va ser assassinat -21 de novembre de 2000. Primerament, després d'haver cursat la llicenciatura en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials per la Universitat de Barcelona (1961) i de doctorar-se amb el títol El Pensamiento económico en Cataluña entre el renacimiento económico y la revolución industrial: la irrupción de la escuela clásica y la respuesta proteccionista (1970), E. Lluch, es va convertir en el deixeble primer de Fabià Estapé i en un economista prometedor. Des d'aquesta vessant va introduir a Espanya noms com el de Piero Sraffa. Segonament, una etapa clau per a la seva vida fou la seva estada a Madrid com a diputat (1977-1989) i com a Ministre de Sanitat i Consum (1982-1986). Com a diputat per Girona i Barcelona va presentar moltes propostes de llei per a millorar la vida dels seus conciutadans: establir una pensió de viduïtat independentment de l'edat de la persona; abaratir el cost de les línies telefòniques de les zones rurals; permetre que el DNI pogués fer la funció de passaport; i que els sefardites de cultura espanyola poguessin adquirir la nacionalitat espanyola i, així, Espanya es podria acostar al poble jueu, entre moltes altres mesures socioeconòmiques -com les vingudes dels Acords de la Moncloa. Tercerament, hi ha qui diu que a Ministre hi va arribar gràcies al seu comportament vers els casos de la Loapilla i de la LOAPA, més el seu presumpte suport a la desaparició del grup parlamentari propi de Socialistes de Catalunya al Congrés dels Diputats. Des d'aquest càrrec vetllà per la universalització de la salut, però, sobretot, per la bona gestió i optimització dels recursos del sistema sanitari espanyol. Noves accions i polítiques es van dur a terme al llarg del seu mandat com la potenciació de l'extracció perifèrica; el desenvolupament d'una Carta de Drets i Deures del Pacient; concretar els recursos humans i materials que tenia l'INSALUD; la creació de bell nou d'un Departament de Consum, entre d'altres. Finalment, va ser rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona. No obstant, el que més incertesa ha provocat fins els nostres dies ha estat la seva mort a mans d'ETA.

El Llegat d'una curiositat insaciable : Ernest Lluch, en el record



En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 441 (desembre 2017), p. 75 : il. (Tria l'Avenç, 10) 
Número extraordinari: "L'Avenç 40 anys. Història, cultura i memòria". Article publicat al núm. 439, novembre 2017.

El Llegat d'una curiositat insaciable : Ernest Lluch, en el record / Jaume Muñoz Jofre
Muñoz Jofre, Jaume


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 439 (novembre 2017), p. 46-47 : il. (Mirador. Tria l'Avenç) 

La nit del 21 de novembre de l'any 2000, el país es va quedar glaçat per la notícia de l'assassinat, a Barcelona, de l'economista i polític Ernest Lluch i Martín a mans d'ETA. A les multitudinàries maðniðfesðtacions de dol i protesta que van produir-se com a reacció al crim -es calcula que la concentració de Barcelona va aplegar 900.000 persoðnes-, van sumar-s'hi un gran nombre d'actes d'homenatge arreu de l'Estat, organitzats per entitats públiques i privades de naturalesa molt diversa. Entre totes aquestes commemoracions hi trobem un número d'homenatge de L'Avenç -on Ernest Lluch havia influït molt al llarg dels vint-i-tres anys de vida de la revista, malgrat haver-hi publicat només una quinzena d'articles-, aparegut un any després de la seva mort.

La Fundació Ernest Lluch



En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 28 (desembre 2010), p. 39-46 : il. (Articles) 
Inclou apunt biogràfic d'Ernest Lluch.

Dolors Bramon / Ramon Estéban, text ; Pere Duran, fotografia
Estéban, Ramon


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, núm. 18 (tardor-hivern 2016), p. 12-17 : il. (Conversa) 

Dolors Barmon i Planas (1943), doctora en història medieval i en filologia semítica, és professora emèrita de la Universitat de Barcelona i autora de nombrosos llibres i articles de recerca sobre l'Islam, una feina que li ha estat reconeguda amb diversos premis. Està casada amb l'arquitecte banyolí Jeroni Moner i té tres filles, fruit de l'anterior matrimoni amb el malaguanyat eonomista i polític Ernest Lluch. La seva vida l'ha repartida entre Banyoles, València, Barcelona i Maià de Montcal.

Els Canvis en l'Empordà del segle XVIII : la tesi d'una revolució industriosa / Rosa Congost i Colomer
Congost i Colomer, Rosa


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 46 (2015) , p. 371-388 (Miscel·lània. Història) 
Aquest text recull la conferència pronunciada per l'autora el 21 de novembre de 2014 a l'acte que cada any organitza Atenea al Casino Menestral Figuerenc en memòria d'Ernest Lluch, assassinat el 21 de novembre de 2000. Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

En homenatge a Ernest Lluch, Rosa Congost va pronunciar a Figueres una conferència sobre el concepte de revolució industriosa aplicat a l'Empordà del segle XVIII. Presenta resultats d'equips de recerca de la Universitat de Girona, en què de l'anàlisi de les fonts usades: -inventaris post mortem, dots i mercat de terres-, s'arriba a la conclusió que durant el segle XVIII el sector dels treballadors rurals experimenten una millora en les seves condicions de vida que els porten a millorar l'accés al mercat i a augmentar les seves possessions: mobles, però també immobles, especialment a través de l'accés a la terra en emfiteusi. Tan important és el canvi que els treballadors empordanesos i gironins posen una etiqueta a la seva condició social: menestrals.

En memòria d'Ernest Lluch / Pere Molas Ribalta
Molas i Ribalta, Pere


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XIX, núm. 19 (1999) , p. 9-12 : il.

L'assassinat d'Ernest Lluch : les interpretacions diferenciades de "Gara i El Temps", dos mitjans de l'esquerra nacionalista = Ernest Lluch's assassination : Contrasting interpretations in two Left-wing Nationalist Media Publications / Manuel Lillo i Usechi
Lillo i Usechi, Manuel


En: Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea. Alicante, núm. 13 (2014) , p. 299-325
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

El 21 de novembre de l'any 2000, ETA va cometre un dels assassinats que més va commocionar la societat espanyola. Ernest Lluch moria al garatge de sa casa i tant la població com els mitjans de comunicació van reaccionar amb un gran rebuig davant d'aquest nou assassinat. Aquest article pretén analitzar el tractament que dos mitjans de l'esquerra nacionalista van donar a aquest succés: Per un costat, El Temps, setmanari d'informació general, catalanista i simpatitzant amb l'esquerra nacionalista i independentista; per l'altre, Gara, que podríem qualificar-ho com el seu homòleg a Euskal Herria, simpatitzant amb l'esquerra abertzale. L'article analitza com van reaccionar ambdós mitjans immediatament després de l'assassinat d'Ernest Lluch, exministre de sanitat amb Felipe González (1982-1986), economista, historiador i reconegut per la seua activitat in - tel·lectual i per la seua voluntat de diàleg amb ETA, que va acabar amb la seua vida quan tenia 63 anys.

Últimos escritos / Ernest Lluch ; prólogo de Lluís Maria de Puig ; [traducción: Jaume Aubareda i Magriñá]
Lluch i Martin, Ernest


Barcelona : Base, 2005
301 p.; 24 cm (Base hispánica, 2) 
ISBN 848503127X

Durant l'any 2.000, en el qual va morir assassinat en un atemptat terrorista, Ernest Lluch va publicar un gran nombre de textos. Els que reproduïm en aquest volum componen una recopilació significativa i sovint impactant del que va escriure el Lluch més tardà. Hi ha de tot, com és habitual en l'obra del seu autor: recerca acadèmica o anàlisi econòmica i social, però també pàgines que revelen inquietuds polítiques i personals que ho rondaven llavors, així com aquelles que ho van acompanyar durant tota la vida. Aquests escrits ens mostren tant el seu vessant erudit com les seves inquietuds ideològiques, culturals i socials. En l'àmbit estrictament personal, resulta commovedor llegir els seus plans de futur com a investigador i divulgador que es veurien truncats pel fanatisme criminal. Són particularment incisius els textos que va dedicar a la qüestió basca i que mostren inequívocament la seva posició a favor del diàleg i d'una solució política i democràtica del problema basc en el marc constitucional.

Entrelluchs : una aproximació empordanesa a Ernest Lluch / edició a cura de Rafael Pascuet



Figueres : Brau, 2001
229 p. ; 21 cm
ISBN 8488589875

Recull de materials diversos en clau empordanesa al voltant de la figura d'Ernest Lluch. Inclou també un conjunt de textos i intervencions orals que el polític dedica a l'Empordà.

Ernest Lluch i l'economia de l'Empordà / Joan Armangué
Armangué i Ribas, Joan


Figueres : Brau, 2010
89 p. : gràf., il. ; 21 cm
Amb la col·laboració de la Fundació Ernest Lluch, l'Institut d'Estudis Empordanesos, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i els Ajuntaments de Figueres i de Roses.
ISBN 9788496905368

Una anàlisi de l'evolució de l'estructura econòmica empordanesa des del segle XVIII fins els nostres dies; una diagnòsi sobre el model territorial i els efectes de les infraestructures en el reequilibri i/o desequilibri del territori; el paper de la societat civil empordanesa al llarg de la història i la necessitat del lideratge polític i social, són algunes de les reflexions que contribueixen a entendre l'evolució de l'Empordà, i com afrontar alguns dels reptes del nostre futur immediat, a partir d'unes línies estratègiques.

Ernest Lluch i l'economia. La realitat i les idees / Francesc Artal i Vidal
Artal i Vidal, Francesc


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 371 (setembre 2011), p. 28-37 : il. (Focus) 
Notes.

Sentiments identitaris, nacionalismes i ús de la història. Aportacions historiogràfiques recents / Marc Xifró i Collsamata
Xifró i Collsamata, Marc


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 5 (2002) , p. 198-205 (Informacions) 
Número monogràfic: El segle XIX. Política i cultura.

Ernest Lluch (1937-2000), in memoriam / Óscar Costa
Costa Ruibal, Oscar


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 5 (2002) , p. 183-185 (In Memòriam) 
Número monogràfic: El segle XIX. Política i cultura.

Ernest Lluch, in memporiam: ciutadà, historiador, economista, polític. Conferència [Enregistrament sonor] / intervenen Xavier Amorós, Josep Abelló, Pere Anguera, Ignasi Carnicer, Agustí Segarra



Reus : Centre de Lectura, 2000
1 casset sonor : estèreo
Conferència celebrada al Centre de Lectura el 28 de novembre de 2000.

Fundació Ernest Lluch



En: 128222 El patrimoni funerari al Maresme. III Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. [Vilassar de Mar] : III Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, 2009. p. 239-250 : il.
 (Addenda) 
Bibliografia.